Ja fa uns dies que vaig rebre la noticia de que els mes d’abril, era el meu mes! Però fins avui no me posat manos a la obra, tot i que ja fa dies que li dono voltes, sobre com encarar el post, per cert, el meu primer post!
Van passant els dies, i em venen al cap temes diversos, sobre els que donar el meu punt de vista; la diversitat de sentits que pot tenir una mateixa cosa, el curiós i ampli món d’internet, la diada de Sant Jordi, les series televisives, els estils de moda que conviuen aquests dies pels carrers (xancletes vs. Botes, tirants vs. Abrics), dels dies especials, de la versatilitat de les paraules...
Però, serè fidel al primer pensament.
Faré un petit recull del meu més d’abril.
A principis d’abril, vam experimentar, de nou, la experiència d’una Exporecera. En aquest cas era especial, ja d’entrada era la desena, però al mateix temps, es respirava en l’aire un ambient agradable, de compenetració, d’equip!
A nivell personal, aquest any he reviscut coses, que tenia força oblidades.
El resultat, una 10a. Exporecera que ha sigut tot un èxit.
Aquest bon rotllo a fet que de cara a l’any vinent encara mi involucri més... espero complir amb les expectatives!
Desprès d’aquest dies de non-stop, ens vam prendre la llibertat d’anar al nord, a disfrutar del “tapeo”, dels magnífics paisatges, dels carrers encantadors dels pobles veïns, aquells en els que i passeges i et dona la sensació que el temps no avança, disfrutar també de l’amabilitat de la gent i de la quantitat de coses bones que tenen.
Viatjar a un lloc que no coneixes, t’omple de vida, i et fa gaudir en molts aspectes, alguns dels quals al dia a dia de la ciutat et veus obligat a deixar de banda.
Un cop tornes a casa, et post submergir en aquells dies mirant fotos, revivint moments...
(...així que, he decidit que la foto que acompanyi aquestes paraules, sigui d’aquells dies d’esbarjo i disfrute!).
En la imágen (que no es la barrera sónica de Lost) una bloggera recién estrenada sin miedo a dar la cara.
Els dies van passant, i quan ja no te’n adones ja tornes ha canviar de més. Els sol sembla que comença a donar més escalfor i les hores de feina estudiantil es van substituint per feina laboral. I mai més millor dit!
Però dies, al cap i a la fi.
Bé, finalitzo aquí la meva aportació. Aportació amb un cert aire de diari personal, però en el que les paraules es poden traduir a sensacions i vivències personals.
Per últim, només dir, GRACIES Carlos, per comptar amb mi en aquest experiment de la blogesfera!
Una abraçada molt forta, i ha gaudir del dia a dia!

“No juegues con el mechero que te mearás en la cama”. ¿Existe alguna mentira más grande? A los niños siempre nos ha encantado jugar con el fuego, por que el fuego mola: da luz y calorcito, achicharra las cosas y te sientes poderoso, es como tener una pequeño sable láser. Sin embargo los adultos les hacen creer que se mearán en las camas si juegan con fuego (¿acaso el cuerpo, de manera inconsciente, mea para apagar el fuego en las horas de vigilia?).
Hoy he leído por ahí en algún lugar la noticia sobre alargar la edad de jubilación de los 65 años actuales a los 67 años. Con esto le han dado un disgusto tremendo a multitud de personas de 64 años que pensaban que solo en un año más podrían levantarse a las 9 de la mañana para comprar el periódico, mirar obras, ocupar salas de espera de ambulatorios y demás actividades lúdicas propias de la jubilación.
