Ja fa uns dies que vaig rebre la noticia de que els mes d’abril, era el meu mes! Però fins avui no me posat manos a la obra, tot i que ja fa dies que li dono voltes, sobre com encarar el post, per cert, el meu primer post!
Van passant els dies, i em venen al cap temes diversos, sobre els que donar el meu punt de vista; la diversitat de sentits que pot tenir una mateixa cosa, el curiós i ampli món d’internet, la diada de Sant Jordi, les series televisives, els estils de moda que conviuen aquests dies pels carrers (xancletes vs. Botes, tirants vs. Abrics), dels dies especials, de la versatilitat de les paraules...
Però, serè fidel al primer pensament.
Faré un petit recull del meu més d’abril.
A principis d’abril, vam experimentar, de nou, la experiència d’una Exporecera. En aquest cas era especial, ja d’entrada era la desena, però al mateix temps, es respirava en l’aire un ambient agradable, de compenetració, d’equip!
A nivell personal, aquest any he reviscut coses, que tenia força oblidades.
El resultat, una 10a. Exporecera que ha sigut tot un èxit.
Aquest bon rotllo a fet que de cara a l’any vinent encara mi involucri més... espero complir amb les expectatives!
Desprès d’aquest dies de non-stop, ens vam prendre la llibertat d’anar al nord, a disfrutar del “tapeo”, dels magnífics paisatges, dels carrers encantadors dels pobles veïns, aquells en els que i passeges i et dona la sensació que el temps no avança, disfrutar també de l’amabilitat de la gent i de la quantitat de coses bones que tenen.
Viatjar a un lloc que no coneixes, t’omple de vida, i et fa gaudir en molts aspectes, alguns dels quals al dia a dia de la ciutat et veus obligat a deixar de banda.
Un cop tornes a casa, et post submergir en aquells dies mirant fotos, revivint moments...
(...així que, he decidit que la foto que acompanyi aquestes paraules, sigui d’aquells dies d’esbarjo i disfrute!).
En la imágen (que no es la barrera sónica de Lost) una bloggera recién estrenada sin miedo a dar la cara.
Els dies van passant, i quan ja no te’n adones ja tornes ha canviar de més. Els sol sembla que comença a donar més escalfor i les hores de feina estudiantil es van substituint per feina laboral. I mai més millor dit!
Però dies, al cap i a la fi.
Bé, finalitzo aquí la meva aportació. Aportació amb un cert aire de diari personal, però en el que les paraules es poden traduir a sensacions i vivències personals.
Per últim, només dir, GRACIES Carlos, per comptar amb mi en aquest experiment de la blogesfera!
Una abraçada molt forta, i ha gaudir del dia a dia!
Maria Aranda Monsó
3 comentarios:
Maria...la 10a exporecerca va molar tant, sens dubte, perk jo no hi vaig poder anar XD.
Sempre es dificil triar nomès un tema per redactar un post, voldries posar tantes coses y tractar tants temes que amb un de vegades fas curt...pero trobo que ho has fet molt bé y que has col·laborat amb un post dels que tenen molt pes: vivéncies personals.
Gràcies a tu per recollir l'encàrrec tan amablement i ja saps que si t'has quedat amb ganes jo estaré encantat de publicar cualsevol altra cosa que hem facis arribar.
Petonets
Moltes gracies a tu!
Si algun dia tinc un brot d'inspiració, i plasmo alguna altra vivencia, curiositat..., ja t'ho fare saber! ;)
Petons
Potser aquest és el teu primer POST, entenedor, proper, qüotidià, però sense cap mena de dubte: ENRIQUIDOR. La simplicitat sempre ens dur a les millor i més profundes reflexions. La vida, com a tal, és tant sencilla com nosaltres la vulguem fer i viure-la. Ànims pel proper Post, que de ben segur que escriuràs i a més tant tendre i sincer com aquets.
Petons. Jordi B.Mallafré
Publicar un comentario